Mentre el Feced, el Gali i el Mallo van a deixar als cotxes a la quinta forca (se suposa que és on arribarem aquests dies), la resta fem una passejada per Albarracín. Val la pena. És una vila molt antiga plena de cases senyorials, una muralla impressionant i uns carrers estrets i costeruts.Tot envoltat d'un paisatge espectacular. Al vespre sopem en una terrasseta a la fresca. La tonyina que ens serveixen no ho sembla gaire (de fresca) però el vi i les amanides són molt bones. Quan tornen de més avall de Cuenca, fem el ressopó amb els conductors i una parella amics del Feced que els han retornat fins aquí.